dimarts, 22 de gener del 2008


"Su espejo no le devolvía simplemente una imagen, la prolongaba mediante una sombra, un espectro parlante que la animaba a ir más allá de ella misma, entrar al espejo, como Alicia, sólo para descubrir que cada espejo tiene otro espejo y cada reflejo de Laura Díaz otra imagen pacientemente en espera de que ella alargue la mano, la toque y la sienta huir hacia el siguiente destino..."


Los años con Laura Díaz. Carlos Fuentes

2 comentaris:

Oriol Colominas ha dit...

Gran decisió incorporarte al món blogger...però això del francès...
Amb tot, un plaer poder ser el primer que comenta el teu, fins ara, virginal blog.

kerare ha dit...

eiss laurux, bienvenida al mon del flog. jo de moment em limito a penjar els comentaris de text de l espada, jijijijiji un petttonneettt. segueixo trucant a escoles d art.
mmucaks